Pep Sánchez i Carlos Llano són els triatletes que han representat a Espanya en aquest gran repte esportiu: l’EPIC 5. És el tercer any que es celebra aquesta prova, la primera va ser al 2010. Es tracta d’una competició sense precedents en el mon de la triatló, un dels desafiaments esportius més grans que es coneixen per la seva duresa en ultraresistencia: 5 Ironmans, 5 atletes i 5 illes en 5 dies (19km natació, 900Km en bici i 210 Km de carrera)
Un repte extremadament dur que es celebra Hawaii i que va començar el passat 24 d’octubre a la illa de Kauaí, passant per Oahu, Molokai, Maoi i finalment va acabar ahir a Kona. Cada dia els triatletes participants han hagut que completar un circuit que consisteix en la distància Ironman (3,8Km nedant, 180 Km en bici i per finalitzar 42 Km de marató) en el plaç aproximat de 15 hores.
Els cinc participants, van ser escollits per la organització per mèrits esportius entre països de tot el mon, han hagut de completar el recorregut i al finalitzar-ho han estat transportats en avió a una altre illa per seguir al dia següent amb una nova prova.
En el briefing que els atletes van rebre per part de la organització se’ls va confirmar que no hi ha classificació, sinó que es tractava d’un desafiament amb un únic objectiu: que arribessin a la meta els cinc. Segons l’organitzador de la competició, Jason Lester, a través d’aquest repte “l’esport torna al seu orígen” i tots els ingressos aconseguits en les inscripcions van destinats a una millor educació i salut per a 200 nens orfes de Burkina Faso.
Pep Sánchez, ultratriatleta català, combina la seva vida laboral i familiar amb reptes esportius a l’abast de pocs privilegiats. Una persona generosa capaç de valorar l’esforç que a molta gent li suposa la seva primera marató o triatló, però que ara necessita un nou repte. Aquí és on Pep Sánchez, ha posat a proba un cop més la seva filosofia “Where is the limit?”, al que ell mateix diu com a resposta amb les seves paraules “el límit de moment no sé on està” .
Mes enllà del repte físic Sánchez va explicar que el fonament està a la ment “la fortalesa mental serà clau. No pots pensar que et queden cinc Ironman per fer. Tens que anar carrera per carrera”.
En el seu cas l’estratègia de la competició no ha variat molt més de la preparació d’un Ironman, “entrenar més seria absurd, aquesta prova es pot acabar sempre i quan vinguis de moltes altres, o almenys semblats”. Ell confiava en que estava preparat per afrontar aquest repte.
I si, després de patir en la segona prova les alertes per tsunami i haver de realitzar els kilòmetres de natació en una piscina i d’un infernal calvari a partir del km 20 de la marató de l’últim dia per culpa d’un esquinç ,finalment va arribar a la meta.
A l’acabar Pep Sánchez resumia així la seva aventura:“Això no ha sigut el que jo havia somniat, el meu desafiament personal s’ha complert, però no és suficient…en Jason ens va dir que res ens ensenyaria tant de nosaltres mateixos com l’EPICS5, ara sé perquè. Vam començar aquesta aventura 5 “germans” va dir Jason, l’únic èxit estava en completar el desafiament els 5, per el que hi ha poc a celebrar. L’abandonament el 2n dia d’en Carlos, diumenge per l’alerta del tsunami en Mike i en Jason no van poder completar la marató i ahir el gran dominador i el més fort, va ser atropellat mentre estava 10 km davant meu. Per el que m’he vist únicament jo Finisher. Espero i desitjo que en Jason deixi acabar demà a tots els que no han pogut , només així haurem guanyat.”
No hi ha premi més gran que acabar la cursa per la que has entrenat i sacrificat tant temps. Després de la fortalesa que ha demostrat només podem dir que és un gran esportista i millor persona que segueix buscant el seu límit. Un exemple d’actitud i superació. I ja podem dir que el seu límit no és HAWAI.
Felicitats Pep.
Autora. Neus Arimany. Dietistas-Nutricionista Esportiva. Membre fundador de l’ADNEEC.
Carlos, Jason, Mike , Pep i Sebas
Més informació:
ADNEEC 