Al final es va anul·lar, diumenge no hi va haver marató a Nova York. L’alcalde de la ciutat Michael Bloomberg, no li va quedar cap més opció que cedir. Després de dies de pressions per cancel·lar la marató més famosa del mon després del pas de l’huracà “Sandy”, les autoritats locals i els organitzadors de l’esdeveniment van decidir cancel·lar-la. Aquesta carrera es ve realitzant a la ciutat dels gratacels des de l’any 1970.
Els crítics havien manifestat aquests dies que “era de molt mal gust que seguissin endavant amb la carrera quan hi havia gent que ho havia perdut tot i que els serveis municipals havien de centrar la seva atenció en les operacions de recuperació”. Per contra, els defensors, entre ells Bloomberg, eludien a la “pujada de la moral dels ciutadans” per mantenir la carrera a Nova York aquest passat diumenge.
Encara no està clar si es cancel·la de forma permanent o serà posposada a una altre data, segons es comentava en el diari The New York Times. En la carrera participen uns 30.000 corredors i alguns d’ells ja feia uns dies que havien arribat a la ciutat.
Tot i això a Central Park diumenge es va organitzar una marató no oficial espontània, on milers de runners que s’havien preparat durament per la prova van fer una volta de 10km. Molts altres corredors es van quedar treballant com a voluntaris, ja que des de que es va oficialitzar que s’anul·lava 36 hores abans de la cursa, molts participants no van tenir temps d’anul·lar el vol. Un gran exemple d’esforç i solidaritat, dos dels grans valors de l’esport.
La marató de Nova York, de 42,195Km, forma part de la World Marathon Majors, una competició que agrupa les cinc maratons més importants del mon (Londres, Chicago, Bostón , Berlín i Nova York).
La primera marató, al 1970, hi van prendre part 127 esportistes que van realitzar varies voltes al voltant de Park Drive a Central Park. Només un centenar d’espectadors van observar la prova, que va guanyar el nord-americà Gary Muhrcke amb una marca de 2h 31min 38s. En aquella edició només 55 dels participants van completar la carrera. Des de llavors la marató any rere any ha anat evolucionat de forma important tant en número de participants com d’espectadors. I el rècord en temps el va aconseguir l’any passat el Kenià Geoffrey Mutai en 2h 05min 16s.
Per acollir al creixent número de participants, al 1976 Fred Lebow, co-fundador de la carrera, va decidir re dissenyar el traçat per travessar els cinc districtesque formen la ciutat de Nova York, a partir d’aquí ha anat guanyant en popularitat i des de l’any 2000 es crea una secció de forma oficial per als participants amb cadira de rodes.
La competició comença a Staten Island i travessa per el pont Verrazano Narrows. Durant els primers minuts de la carrera el pont s’inunda de corredors, el que s’ha convertit en el símbol més representatiu de la marató.
El traçat segueix per Brooklin i després per Queens. Els corredors travessen després el riu Est a través del pont Queensboro per arribar a la illa de Manhattan. El trajecte agafa després rumb nord per la Primera Avinguda i transcorre breument per el Bronx abans de retornar a Manhattan per la Quinta Avinguda i acabar finalment a Central Park.
Autora. Neus Arimany. Dietista-Nutricionista esportiva.
ADNEEC 