EL KORFBALL, un esport insòlit i un pèl desconegut

Korfball, també anomenat balonkorf, d’origen holandès, és un esport d’equip on juguen dos equips que busquen introduir una pilota en una cistella. Els equips són mixtes, formats per dos homes i dues dones en cada formació i l’àrea de joc es divideix entre les zones d’atac i defensa. Aquesta disciplina manté  certes semblances amb el bàsquet, i de fet es considera una evolució d’aquest influenciat per el ringboll suec. Les cistelles de balonkorf són de mimbre o plàstic en l’actualitat i estat subjectades per un pal alt.

korfall

Un partit de korfball consta de dos períodes de 30 minuts, amb un descans de 15 minuts entre períodes. Dos homes i dues dones de cada equip estan en una zona, i els altres estan a l’altre. Durant el partit no es poden canviar de zona. Arribat al descans, els equips intercanvien les meitats. Les normes impedeixen la força física dominant el joc. El bloqueig, la lluita i la celebració no son permesos. Un cop que el jugador té la pilota, no  pot regatejar, córrer o caminar amb ella, tot i això,  pot moure un  peu mentre l’altre segueixi en el mateix lloc. Per tant, la tàctica i l’eficaç treball en equip és necessari perquè els jugadors es necessiten mútuament per mantenir la pilota en moviment.

El Korball arriba a Espanya el 1968 i s’expandeix a Catalunya l’any 1980. El setembre de 1981 es crea la primera Lliga Catalana i després d’anys d’evolució , al 2004 passa a ser Federació Catalana de Korfball.

A l’actualitat el Korfball català és reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia i cada 4 anys participa en el campionat mundial. El passat 2011 a la Xina, la selecció catalana va aconseguir la quarta posició.

Alimentació en el Korfball  korfall dieta

Com a totes les disciplines esportives una bona planificació alimentària és una de les bases a tenir en compte per aconseguir optimitzar el rendiment esportiu en els dies de la competició.

Cal garantir un bon estat de salut i l’adquisició de pràctiques higièniques positives per tant necessitarem:

  • Conèixer per part de l’esportista els seus hàbits nutricionals i de suplementació.
  • Màxima responsabilitat personal en realitzar adequats programes de tonificació muscular i estiraments.
  • Complir en tots els requisits d’higiene, tals com abstenir-se de fumar, dormir les hores necessàries, consumir begudes alcohòliques en moderació,…

Unes bones pautes en la alimentació tenen per finalitat:

  • Arribar en les màximes condicions el dia del partit.
  • El múscul ha d’estar energèticament a tope.

Els objectius que es persegueixen en l’alimentació els dies d’entrenament previs a la competició són:

1.- Aconseguir una bona hidratació . Cal entrenar el cos per dur a terme la hidratació necessària.

2.- Optimitzar l’aport de vitamines i minerals. A part de la suplementació, tots els esportistes han d’aconseguir aquest objectiu amb la introducció en els menús de gran varietat d’amanides, sopes i sucs.

3.- Assegurar una bona digestibilitat i aprofitament dels aliments. Els esportistes han de realitzar descansos tant nocturns com en forma de migdiades amb totals garanties per no patir digestions pesades ni indisposicions en forma de flatulències o dispèpsies.

4.- És aconsellable realitzar àpats freqüents i no copiosos (esmorzar, petit reforç post entrenament matinal, dinar, berenar, sopar i si és necessari ressopó).

5.- Cal considerar els hidrats de carboni com la font energètica principal per el múscul. Els complementarem amb certa quantitat de proteïna  (recordem la seva funció plàstica i transportadora per a les fibres musculars). I escollirem també grasses tipus insaturades (oli d’oliva, fruit secs,..)  ja que ajudaran a permeabilitzar la membrana cel·lular i augmentar la seva resistència.

6.- Controlarem, en la mesura possible, el consum de grasses saturades i l’aport d’aliments amb calories buides (tipus brioixeria, fregits,…)

7.- Els dies previs, l’esportista té major motilitat intestinal degut a l’estrès que suposa competir, fet que s’associa a les diarrees. Convé que durant aquests dies els àpats siguin rics en carbohidrats i baixos en grassa i fibra, per millorar la seva tolerància, reduir la diarrea i la mala absorció de nutrients.

Pautes a tenir en compte en la dieta de competició:

L’esmorzar del dia del partit, s’ha de realitzar tres hores abans de la prova, per assegurar així un adequat buidat gàstric, optimitzar les reserves de glucògen i aconseguir així uns nivells de glucosa en sang normalitzats. Algunes recomanacions generals són:

  • Incloure una bona ració d’arròs o pasta i evitar les llegums i les amanides en l’àpat previ al partit.
  • Disminuir l’aport proteic per facilitar la digestió. Escollir el peix blanc o els ous abans que la carn i acompanyar-lo de patates al vapor o al forn.
  • Substituir el pa integral per el blanc.
  • Incloure com a postra iogurt natural, prendre sucs enlloc de fruita fresca
  • Assegurar un aport de líquids adequats
  • L’esmorzar del dia del partit pot consistir en: Iogurt o llet (els sucs solen donar problemes digestius) + Pa bimbo (3 llesques) amb nocilla o xocolata negre o melmelada  i mig plàtan llescat ; o si es prefereixes calent:  biquini (3 llesques) planxat  amb 30g de pernil dolç i 30g formatge;
  • Una hora abans de la competició, convé ingerir beguda isotònica
  • Durant el partit, s’aprofitarà el descans per fer una bona reposició de líquids i si convé es pot acompanyar de mig plàtan o barreta energètica.
  • És fonamental iniciar la recuperació post partit del múscul durant la primera mitja hora, a base de líquids i hidrats de carboni de fàcil assimilació juntament amb una mica de proteïna (relació 3HC/1P).
  • Seguidament cal fer un Àpat ric en Hidrats de carboni complexes (pasta, arròs ,..)  i en proteïnes de fàcil digestió (pollastre, conill, gall d’indi o qualsevol tipus de peix blanc (llenguado, lluç, sèpia, calamars,…) amb guarnició de vegetal.

És interessant NO esperar més de 2 hores des de la finalització del partit a començar a fer el dinar, com més ràpid sigui aquest àpat més bona recuperació muscular hi ha.

Autora: Neus Arimany. Dietista Nutricionista Esportiva. Membre fundadora d’Adneec. Forma part de l’equip FisioCorporal i Psigma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s