Korfball, també anomenat balonkorf, d’origen holandès, és un esport d’equip on juguen dos equips que busquen introduir una pilota en una cistella. Els equips són mixtes, formats per dos homes i dues dones en cada formació i l’àrea de joc es divideix entre les zones d’atac i defensa. Aquesta disciplina manté certes semblances amb el bàsquet, i de fet es considera una evolució d’aquest influenciat per el ringboll suec. Les cistelles de balonkorf són de mimbre o plàstic en l’actualitat i estat subjectades per un pal alt.
Un partit de korfball consta de dos períodes de 30 minuts, amb un descans de 15 minuts entre períodes. Dos homes i dues dones de cada equip estan en una zona, i els altres estan a l’altre. Durant el partit no es poden canviar de zona. Arribat al descans, els equips intercanvien les meitats. Les normes impedeixen la força física dominant el joc. El bloqueig, la lluita i la celebració no son permesos. Un cop que el jugador té la pilota, no pot regatejar, córrer o caminar amb ella, tot i això, pot moure un peu mentre l’altre segueixi en el mateix lloc. Per tant, la tàctica i l’eficaç treball en equip és necessari perquè els jugadors es necessiten mútuament per mantenir la pilota en moviment.
El Korball arriba a Espanya el 1968 i s’expandeix a Catalunya l’any 1980. El setembre de 1981 es crea la primera Lliga Catalana i després d’anys d’evolució , al 2004 passa a ser Federació Catalana de Korfball.
A l’actualitat el Korfball català és reconegut internacionalment com a selecció absoluta pròpia i cada 4 anys participa en el campionat mundial. El passat 2011 a la Xina, la selecció catalana va aconseguir la quarta posició.
Alimentació en el Korfball 
Com a totes les disciplines esportives una bona planificació alimentària és una de les bases a tenir en compte per aconseguir optimitzar el rendiment esportiu en els dies de la competició.
Cal garantir un bon estat de salut i l’adquisició de pràctiques higièniques positives per tant necessitarem:
- Conèixer per part de l’esportista els seus hàbits nutricionals i de suplementació.
- Màxima responsabilitat personal en realitzar adequats programes de tonificació muscular i estiraments.
- Complir en tots els requisits d’higiene, tals com abstenir-se de fumar, dormir les hores necessàries, consumir begudes alcohòliques en moderació,…
Unes bones pautes en la alimentació tenen per finalitat:
- Arribar en les màximes condicions el dia del partit.
- El múscul ha d’estar energèticament a tope.
Els objectius que es persegueixen en l’alimentació els dies d’entrenament previs a la competició són:
1.- Aconseguir una bona hidratació . Cal entrenar el cos per dur a terme la hidratació necessària.
2.- Optimitzar l’aport de vitamines i minerals. A part de la suplementació, tots els esportistes han d’aconseguir aquest objectiu amb la introducció en els menús de gran varietat d’amanides, sopes i sucs.
3.- Assegurar una bona digestibilitat i aprofitament dels aliments. Els esportistes han de realitzar descansos tant nocturns com en forma de migdiades amb totals garanties per no patir digestions pesades ni indisposicions en forma de flatulències o dispèpsies.
4.- És aconsellable realitzar àpats freqüents i no copiosos (esmorzar, petit reforç post entrenament matinal, dinar, berenar, sopar i si és necessari ressopó).
5.- Cal considerar els hidrats de carboni com la font energètica principal per el múscul. Els complementarem amb certa quantitat de proteïna (recordem la seva funció plàstica i transportadora per a les fibres musculars). I escollirem també grasses tipus insaturades (oli d’oliva, fruit secs,..) ja que ajudaran a permeabilitzar la membrana cel·lular i augmentar la seva resistència.
6.- Controlarem, en la mesura possible, el consum de grasses saturades i l’aport d’aliments amb calories buides (tipus brioixeria, fregits,…)
7.- Els dies previs, l’esportista té major motilitat intestinal degut a l’estrès que suposa competir, fet que s’associa a les diarrees. Convé que durant aquests dies els àpats siguin rics en carbohidrats i baixos en grassa i fibra, per millorar la seva tolerància, reduir la diarrea i la mala absorció de nutrients.
Pautes a tenir en compte en la dieta de competició:
L’esmorzar del dia del partit, s’ha de realitzar tres hores abans de la prova, per assegurar així un adequat buidat gàstric, optimitzar les reserves de glucògen i aconseguir així uns nivells de glucosa en sang normalitzats. Algunes recomanacions generals són:
- Incloure una bona ració d’arròs o pasta i evitar les llegums i les amanides en l’àpat previ al partit.
- Disminuir l’aport proteic per facilitar la digestió. Escollir el peix blanc o els ous abans que la carn i acompanyar-lo de patates al vapor o al forn.
- Substituir el pa integral per el blanc.
- Incloure com a postra iogurt natural, prendre sucs enlloc de fruita fresca
- Assegurar un aport de líquids adequats
- L’esmorzar del dia del partit pot consistir en: Iogurt o llet (els sucs solen donar problemes digestius) + Pa bimbo (3 llesques) amb nocilla o xocolata negre o melmelada i mig plàtan llescat ; o si es prefereixes calent: biquini (3 llesques) planxat amb 30g de pernil dolç i 30g formatge;
- Una hora abans de la competició, convé ingerir beguda isotònica
- Durant el partit, s’aprofitarà el descans per fer una bona reposició de líquids i si convé es pot acompanyar de mig plàtan o barreta energètica.
- És fonamental iniciar la recuperació post partit del múscul durant la primera mitja hora, a base de líquids i hidrats de carboni de fàcil assimilació juntament amb una mica de proteïna (relació 3HC/1P).
- Seguidament cal fer un Àpat ric en Hidrats de carboni complexes (pasta, arròs ,..) i en proteïnes de fàcil digestió (pollastre, conill, gall d’indi o qualsevol tipus de peix blanc (llenguado, lluç, sèpia, calamars,…) amb guarnició de vegetal.
És interessant NO esperar més de 2 hores des de la finalització del partit a començar a fer el dinar, com més ràpid sigui aquest àpat més bona recuperació muscular hi ha.
Autora: Neus Arimany. Dietista Nutricionista Esportiva. Membre fundadora d’Adneec. Forma part de l’equip FisioCorporal i Psigma.
ADNEEC 