UNA NOVA VÍCTIMA EN EL MON DEL MUNTANYISME .

“El Juanjo es queda al cel. Malgrat els esforços de molta i molta gent; malgrat la força que heu fet tots i, sobretot, a pesar de la resistència heroica que ha posat el Juanjo, acompanyat fins a l’últim alè per Kheshap Sherpa, la muntanya ha decidit quedar-se per sempre més amb la companyia de qui tant i tant l’estimava”. Amb aquestes paraules la família de Juanjo Garra desenllaçava el trist final de l’aventura del Dhaulahiri, el setè cim més alt del mon.

Keshab Gurung, curtit sherpa i guia d’altura de 38 anys i  fidel company del Juanjo, s’està recuperant a Katmandú de l’edema cerebral que va patir després de passar cinc nits a més de 7300m, dels quals tres al ras i molt a prop de la cota 8000.

 

Keshap, és un dels protagonistes d’aquesta trista història, un personatge que ha donat una lliçó de solidaritat i lleialtat. Keshap, González i  dos integrants d’aquesta expedició, recordaven fa 2 dies el  detall dels fets i van expressar la seva tristesa per no haver pogut salvar a Garra..

 

Després d’abordar un primer atac al cim la matinada del dimarts al dimecres, dia 22, per el fort vent, el dimecres emprenen un nou intent junt amb un equip japonès i un de la índia, que sumen en total 6 escaladors i sis portejadors d’alçada.  Des del camp base, un dels integrants de l’expedició espanyola Enrique Osiel, dona la descripció exacte de quin és el corredor correcte per arribar al cim. “ Quan son a dalt decideixen rodejar l’aresta al no disposar de suficients cordes per instal·lar el corredor que presentava una cornisa de gel”.

Segons expliquen González i Osiel en el seu comunicat per aclarir com es va produir l’accident. “Keschap anava davant, encordat amb en Juanjo, a uns tres metres de distància.  Keschap comença a superar una planxa de gel. En Juanjo el segueix i pateix una relliscada que arrastra a Keschap, tots dos llisquen pendent avall fins que aconsegueixen parar a la zona de neu. Això passa a uns 8.000-8050m, abans d’arribar al cim i a causa de la caiguda en Juanjo es trenca la tíbia i el peroné” comenta González, que anava uns metres enrere. Parlen per telèfon amb el camp base a les 15:00h i González informa de la situació i els expedicionaris japonesos i indis giren cua.”

Els expedicionaris corroboren el que ja s’havia publicat a “El País”, que no s’havia arribat al cim a causa del fatal accident. Keschap va estar amb Garra fins l’últim dia del diumenge. Només va deixar al seu company de cordada al saber que s’aproximaven tres sherpres i que rere seu arribava l’alpinista i metge asturià Jorge Egocheaga i Nigma Sherpa.  Mentres Egocheaga intentava reanimar a Garra, extremadament dèbil, la notícia de la seva mort es va difondre a Espanya a la matinada i segellava una història que havia mantingut el fil de l’esperança fins a l’últim moment a tots els amants i també als que no ho son, del mon de la muntanya.

El Dhaulagiri s’ha endut aquests dies dues vides, la de Garra i la d’una alpinista japonesa, i cap expedició, segons afirma González, ha pogut fer cim aquesta temporada.

Des d’ADNEEC volem donar al màxim suport i ànims a la família, amics i companys. Juanjo bon viatge.