La majoria d’atletes amb discapacitat tenen necessitats d’energia més baixes que els seus companys sense discapacitat, és important que la seva dieta sigui rica en nutrients (vitamines i minerals). Cal tenir en compte que degut a que els carbohidrats són el substracte principal durant l’exercici, aquests atletes amb discapacitat han de consumir una dieta diària rica en hidrats de carboni i s’han d’assegurar de que consumeixen aliments rics en carbohidrats abans, durant i després de l’exercici. S’ha de posar especial ènfasi en aquells nutrients que han demostrat que estan en deficiència en les seves dietes, per exemple el calci, zinc, vitamines D, E i C, així com la fibra. També aliments rics en antioxidants (carotens, vitamines A, C i E, vitamines del complex B) i altres nutrients antiinflamatoris com els àcids grassos omega 3.
A partir dels canvis fisiològics i metabòlics presents en la discapacitat física, la composició corporal, l’estat nutricional de l’atleta, l’esport practicat i la càrrega de treball podrem fer la planificació alimentària i nutricional.
Un consum adeqüat de carbohidrats abans i durant l’exercici és molt important per mantenir i optimitzar el rendiment dels atletes. Les recomanacions habituals per atletes de resistència no discapacitats és de 6-8 g/kg de pes/dia de carbohidrats, que també sembla raonable per aquest col·lectiu.
La ingesta de proteïna sembla ser excessiva en aquest col·lectiu, i pot arribar a desplaçar als àcids grassos i als carbohidrats, essencials per a la correcta nutrició dels individus. Per garantir la correcta distribució de macronutrients, la ingesta de proteïnes no ha d’excedir el 15% de la ingesta total d’energia.
Donat el deteriorament de la capacitat de termoregulació, el consum de líquids durant l’exercici és molt important. De tota manera molts atletes s’han de plantejar anar al labavo i que aquesta pràctica s’incorpori al seu horari en funció a l’esport. Els professionals hem de conèixer i parlar amb els atletes sobre els possibles problemes de control de la bufeta, i aquells que tenen un mal control han d’aprendre a regular la ingesta de líquids segons horaris. Per tant hi ha una formació prèvia molt important en quant a hidratació que haurem de tenir en compte.
Degut a la capcitat de sudoració disminuïda els dispositius de refrigeració hauran d’estar disponibles per ajudar a regular la temperatura i evitar el cop de calor, així com la disminució del rendiment esportiu.
En atletes amb lesions de columna s’han de reduïr al mínim les pèrdues de massa òssia, per tant seran importants les fonts alimentàries que aporten calci i vitamina D, així com una correcta exposició al sol.
La lesió de columna, la locomoció i l’estrés continu del cos condueix a un augment dels marcadors inflamatoris, les fonts dietètiques d’antioxidants i àcids grassos omega 3 hauran de destacar, tant per millorar la funció immunològica com per augmentar l’efectivitat per mantenir baixos els marcadors antiinflamatoris.
Els atletes amb lesions de columna i particularment els que utitlitzen la cadira de rodes tenen un important restrenyiment degut a la lenta motilitat intestinal. Els aliments rics en fibra hauran de destacar a la dieta, així com una correcta hidratació.
S’ha de fer el possible per corregir qualsevol deficiència de nutrients. En el cas que l’atleta no pugui complir amb aquestes necessitats s’haurà de recòrrer a la correcta suplementació, especialment en el cas del calci i la vitamina D.
Bibliografia
Knechtle B, Müller G, Knecht H. Optimal exercise intensities for fat metabolism in handbike cycling and cycling. SpinaI Cord. 2004; 42:564-57 2.
Haudum J. Dietary Recommendations for Athletes with Disabilities. Scan‘s Pulse. 2009,28(2)8-10
Broad E. Special needs: athletes with disabilities.ln: Burke L, Deakin V eds. Clinical Sports Nutrition. Sydney: McGraw-H i I l; 2006:7 39-7 54
Autor
Jordi Sarola Gassiot
Dietista – Nutricionista del Centre de Nutrició i Dietètica Fontanella (CeNDieF), Barcelona
ADNEEC 