L’esport d’avui dia pot ser, a vegades, excessivament competitiu, i pot impulsar als esportistes a intentar millorar el seu rendiment de diverses maneres.
A l’actualitat es coneixen una sèrie de productes i pràctiques a les que s’atribueix la capacitat (no sempre demostrada) d’afavorir el desenvolupament de força muscular i potència per l’activitat física, és a dir, incrementar el rendiment físic de l’esportista.
La pràctica esportiva té uns requeriments energètics i nutricionals especials i en ocasions, s’acudeix a una sèrie de productes per optimitzar la nutrició i l’entrenament. Podem citar tres tipus de productes:
- Suplements: es prenen com aportació extra a la dieta per evitar deficiències. Trobem, per exemple, els suplements vitamínics.
- Complements: complimenten l’aportació necessària d’un nutrient a la dieta, per arribar a les quantitats requerides. Acostumen a ser preparats concentrats i fàcils d’assimilar, per exemple, batuts energètics.
- Productes ergogènics: l’objectiu d’aquests tipus de productes és millorar el rendiment esportiu. Trobem productes del tipus: creatina, L-Carnitina…
El concepte ergogènic deriva del grec (“ergo”: treball, energia, força…) i (“gènic”: generador de), per tant, generador de treball, d’energia…
L’ajuda ergogènica, a l’esport, es pot definir com una tècnica o substància que s’utilitza amb el propòsit de millorar el rendiment físic, potenciant alguna qualitat física com la força, la velocitat, la demora de la fatiga… amb diferents objectius, com poden ser: accelerar el procés de recuperació, desenvolupar la massa muscular, realització d’entrenaments prolongats, regulació hidroelèctrica i termoregulació, nodrir el organisme ja que les necessitats nutricionals del esportista estan augmentades, etc…
Les ajudes ergogèniques es classifiquen en dietètiques (nutricionals i suplements) i no dietètiques (farmacològiques, psicològiques i mecàniques).
Els agents farmacològics (amfetamines, esteroides anabòlics…) van ser les principals substàncies utilitzades al passat. El seu ús va ser restringit i a l’actualitat es busquen alternatives legals, per exemple, les ajudes ergogèniques nutricionals.
Algunes de les ajudes ergogèniques més comuns són:
- Creatina: substància química, que es sintetitza de forma natural d’aminoàcids com la arginina, la glicina i la metionina i que es troba present de forma natural al cos, principalment als músculs. El cos la produeix i també es pot obtenir d’alguns aliments (peix, carn…). Diversos estudis suggereixen que l’administració de creatina, unida a l’entrenament de força, comporta un augment més gran de la massa muscular i de la força. Es recomana en esports intensos i de curta durada (aixecament de pes o esports d’explosió, com salt o esprint).
- § L-Carnitina: es troba de manera natural a l’interior de l’organisme. Es tracta d’un “transportador de greixos” a fi d’obtenir energia. Els beneficis que se li atribueixen són, per tant, afavorir l’obtenció d’energia i millorar el rendiment físic a partir de la utilització dels greixos. Això és especialment útil en esports de resistència. Alguns estudis també afirmen que és útil per a la mobilització de dipòsits de greix de l’organisme, que ajuden a disminuir el percentatge de greix corporal i afavoreixen, així, la definició muscular. De manera natural, podem trobar la L-carnitina a la carn, sobretot a la vermella, i als productes lactis.
- § Suplements proteics i d’aminoàcids: Per a alguns esports que requereixen tenir una massa muscular gran o desenvolupar molta força, per tal de dur-los a terme, podrien ser útils solucions de proteïnes o d’aminoàcids que contrarestin l’oxidació proteica que hi ha durant l’exercici.
En general, algunes ajudes poden ser positives pels esportistes, tot i així, altres són inefectives i, fins i tot, perjudicials al ser administrades sense control, per persones sense formació o coneixements mèdics.
Hem de tenir molt present que la primera ajuda ergogènica a utilitzar és la pròpia alimentació.
Per concloure l’article, podem dir que, una dieta equilibrada i ajustada a les necessitats individuals de l’esportista pot ser suficient per cobrir els seus requeriments energètico-nutricionals, i només en situacions especials (com períodes d’entrenaments molt intens, competicions…) pot estar aconsellada la complementació amb algun producte per afavorir la millora del rendiment físic, sempre supervisat per un especialista Dietista-Nutricionista o Metge de l’esport.
Autora del text. Demelsa Sánchez Fernández, Màster en Nutrició i Salut, 2013 UOC (Universitat Oberta de Catalunya).
BIBLIOGRAFIA EMPRADA:
ü Aguilar Martinez, A.- Serra Alías, M. “Mòdul 4: Nutrició per a esportistes” Dieta equilibrada. Editorial UOC -Barcelona 2012.-1ª edició.
ü Efdeportes, Revista digital. Médicos del deporte de la escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte de Barcelona. Article: “Ayudas ergogénicas en el deporte”. Autoras: Felix Garnés, Dra. A.- Mas Rodríguez, Dra. O. Publicat Juliol 2005. [consulta realitzada el 23 de Maig]. Enllaç disponible a: http://www.efdeportes.com/efd86/ergog.htm
ü El dietista. Blog del nutricionista: Yago Pérez. Article: “Suplementos deportivos”. [consulta realitzada el 23 de Maig]. Enllaç disponible a: http://www.eldietista.es/articulos/deporte/suplementos-deportivos.php
ü Eroski Consumer. “¿Qué son las ayudas ergogénicas?”. Publicat març 2005. [consulta realitzada el 23 de Maig]. Enllaç disponible a: http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/deporte/2001/09/20/35374.php
ü Vitónica. Blog: Alimentación, Deporte y Salud. Entrada: “Saber diferenciar entre: complementos, suplementos y ayudas ergogénicas en el deporte”. Publicat a Octubre 2007. [consulta realitzada el 23 de Maig]. Enllaç disponible a: http://www.vitonica.com/complementos/saber-diferenciar-entre-complementos-suplementos-y-ayudas-ergogenicas-en-el-deporte
Reblogueó esto en Pro de mierda.