De nou una crònica des d’Irlanda i és que explorar què fan i com ho fan els altres és una manera d’aprendre per a nosaltres mateixos.
Des de Dublin us portem la crònica de la 5a Clontarf Half Martahon, que amb el lema I did battle at Clontarf + 5 miles realment ha estat a l’alçada de les millors curses, amb una dificultat afegida: la intensa onada de calor que aquesta hi havia a la capital irlandesa.
La cursa va començar a les 10 h en punt davant del monument al vent (Wind Sculpture), a la carretera de Clontarf. És d’admirar la paciència dels corredors irlandesos, a la foto unes 300 persones fent cua davant dels urinaris que la organització i ajuntament van facilitar per als corredors. Una imatge poc habitual a Espanya, on davant la necessitat 
d’anar al servei molts corredors opten per fer-ho en qualsevol lloc.
La cursa va aplegar uns 2500 corredors de tota irlanda però principalment de Dublin. La ruta va transcórrer a través de la carretera de Clontarf fins al pont de fusta que separa la Bull Island de Dublin; creuant el pont els corredors es van endinsar en la illa del bou fins a la mateixa platja. Aquí començava el primer dels contrapunts d’aquesta mitja marató, la cursa a través de la terra dura, de les pedres i grava i fianalment a través de la sorra. Obviament no és el mateix còrrer per asfalt que per damunt la herba que per la sorra. Les dificultats de la sorra són molt importants i impedeix la cursa ràpida i efectiva, a menys que estiguis entrenat. Arribats a la platja la sorra ja és més dura i permet una cursa millor. Aproximadament entre anada i tornada podriem dir que hi ha uns 4 km de platja amb sorra dura i 1 km de sorra tova. La intensa onada de calor tampoc va ajudar, poc habitual a Dublin amb prop de 27ºC a 30ªC.
Passada Bull Island es continua per Dollymount per arribar a la carretera James Larkin. Es continua a través del camí habilitat per a caminants i bicis prop de la carretera Kilbarrack, on al final es dóna la volta una vegada trobat el ràdar que corroborarà que el corredor ha passat per allà. En aquest sentit cal dir a a Irlanda el sistema de cronometratge és bastant diferent. Aquí s’utilitza el sistema no reciclabe Jaguar Chip Timing System (http://www.innovativetimingsystems.com/News-Press.html), amb 1 o 2 chips diminuts darrera el dorsal del corredor, pràcticament inidentificables.
La cursa retorna per al mateix lloc per on ha passat anteriorment fins arribar de nou al monument al vent i a l’inici de la carretera Clontarf. Lloc on un per un s’entrega la medalla
commemorativa de la cursa i està situat l’avituallament.
A l’arribada l’avituallament està bastant ben organitzat, amb sucs de taronja embotellats, ampolletes de 500 ml d’aigua, plàtans, muffins i brioixeria per qui en volgués. No hi va haver begudes isotòniques, cosa que hagués estat molt important donat tant el quilometratge com la calor intensa del dia. Els temps dels primers classificats absoluts ens donen una idea de la duresa de la prova.
Primers masculins absoluts:
Brian Leahy 1:14:55
John Mannion 1:20:42
Mark Kendall 1:21:17
Primeres fèmines absolutes:
Aisling Jordan 1:25:35
Fionnuala Doherty 1:30:28
Paula Prendergast 1:30:51
Ruta de la cursa:
Webs:
Pàgina web de la Mitja Marató:
http://www.runclontarf.com/home.php
ADNEEC 